euskalkultura.eus

diáspora y cultura vasca

En otros medios

Begotxu Olaizola: catalanòfila i activista plurinacional (en Exterior.cat)

05/02/2024

Exterior enceta una sèrie de perfils de la desena de catalans o catalanòfils residents a l’estranger que han estat distingits amb el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols que atorga l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). El premi reconeix la tasca de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i el manteniment de la presència catalana al món.

Enlace: Exterior.cat

Quim Miró. Begotxu Olaizola (Donosti, 1964) és una catalanòfila de cap a peus. Professora de Secundària de professió en diverses ikastoles del País Basc, és una de les principals activistes de Catalunya al País Basc de l’última dècada. El seu lligam amb el català li ve de ben jove. I no va ser a la seva Donosti natal, sinó a València. Un trasllat professional del seu pare quan Begotxu era adolescent va fer-la aterrar al País Valencià. “A casa ho teníem clar: arribem a una nova terra, caldrà aprendre una nova llengua i els seus costums”, explica. Dit i fet. I no només això. La llavor del seu activisme per a la llengua que mai més deixarà de banda. “Els meus amics parlaven català, i formaven part de la branca jove d’Acció Cultural Valenciana”, recorda, d’una etapa intensa, i de cinc anys de durada.

En plena transició a l’Estat espanyol i quan no tenia ni quinze anys, Olaizola va assistir en el seu primer míting polític a València de Tierno Galván, un dels polítics republicans contraris al franquisme. “Vaig sortir del míting convençuda que Espanya serà meravellosa!”, recorda. Quan vaig arribar a casa amb un pòster electoral, la meva mare va fer-me obrir els ulls: “això, Begotxu, no passarà!”.

Amb la majoria d’edat sota el braç, Olaizola torna al País Basc. La seva estima per les llengües, especialment les minoritzades, la porten a Gal·les on es forma acadèmicament. “Vaig mantenir el català per nassos”, confessa. De tornada al País Basc, inicia la seva etapa com a mestre d’una ikastola. Defensa el model d’immersió de l’euskera. “No hi ha cap altre model d’ensenyament al País Basc que garanteixi el nivell B2 en llengua castellana i basca. No ho dic jo, ho diuen diversos estudis”, explica.

“La societat basca no va donar prou suport a Catalunya durant el procés, es va mostrar apàtica i descreguda”, reflexiona

Com a professional de l’ensenyament en euskera, Olaizola reconeix que “en els darrers anys hi ha hagut un augment de l’aprenentatge en euskera, especialment en coneixement més que d’ús a les tres províncies de Guipúscoa, Àlaba i Biscaia”. En canvi, segons Olaizola, la normalització lingüística a Navarra i al País Basc francès és “molt més light”. “La gent jove? Tenim els mateixos reptes que la resta de llengües minoritzades que passen per la digitalització i el món audiovisual”, reconeix.

Amb la consolidació d’Internet, va poder mantenir el contacte amb el català gràcies a Canal 9 o Vilaweb. Ho va compaginar picant la porta dels diferents casals catalans del País Basc. Fins que amb l’esclat del procés a Catalunya, Olaizola va fer un pas endavant en el seu activisme implicant-se de ple amb la delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al País Basc. “Vam ser la primera assemblea exterior de l’ANC, i vaig ser coordinadora general durant tres anys, els més intensos, de 2016 a 2019”, subratlla.

“La nostra tasca va ser fer arribar al poble basc allò que passava a Catalunya sense el filtre dels mitjans de comunicació o dels partits polítics d’Euskadi. Va ser una tasca més pedagògica, informativa”, recorda. Per això, durant aquells anys hi va haver una munió de debats i exposicions, a més de manifestacions i concentracions. Vist amb perspectiva, Olaizola reflexiona: “hi va haver sinergies, però considero que la societat basca no va donar prou suport a Catalunya durant el procés, es va mostrar apàtica i descreguda”.

“Malauradament, Espanya és un estat fallit”, sentencia

Després del seu pas per l’ANC, col·labora amb diversos casals catalans del País Basc. Des de fora de Catalunya, però, Olaizola creu que “la xarxa de catalans a l’exterior és molt potent i el paper de la diàspora és rellevant. Hi ha molta gent implicada, que de forma voluntària reivindica la llengua i la cultura catalanes al món. Hi ha casals molt actius, però hi ha una mancança amb el relleu generacional”. Ara està fent intents de connectar amb la diàspora basca, tot i que és més petita que la catalana.

Olaizola també ha tastat la política activa com a regidora d’EH Bildu a Zarautz, on resideix. Defensora del plurilingüisme, Olaizola assegura que “malauradament, Espanya no pensa en clau plurinacional, ni tan sols aquells partits que fan dir d’esquerres”. I com a mestre, creu que el plurilingüisme hauria de començar a l’escola: “perquè no s’ensenya des de petits la varietat de llengües que té l’Estat espanyol?”, es pregunta. “Si s’hagués desenvolupat una estratègia plurinacional en els darrers quaranta anys, avui quedaríem gairebé quatre independentistes. En canvi, portem més de 80 anys amb un missatge únic, que el català i el basc és el dimoni. Malauradament, Espanya és un estat fallit”, sentencia.

El pròxim mes d’abril, Begotxu Olaizola rebrà el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols que atorga L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). “Una amiga em va enviar per WhatsApp la notícia del vostre portal d’Exterior. Em va dir: “clica i llegeix-la”. Ostres, no m’ho podia creure. Aquest reconeixement ha estat vitamínic per continuar amb l’activisme social i cultural”, rebla.

L’IPECC distingeix 10 catalans i catalanòfils residents a l’exterior



« anterior
siguiente »

© 2014 - 2019 Basque Heritage Elkartea

Bera Bera 73
20009 Donostia / San Sebastián
Tel: (+34) 943 316170
Email: info@euskalkultura.eus

jaurlaritza gipuzkoa bizkaia